Em diu una bona amiga (encara no ho és, però intueixo que algun dia ho serà) que meditem poc. I amb meditar no es refereix només a la meditació transcendental. Diu que som incapaços de relaxar-nos i de deixar la ment en blanc. No “ens” deixem descansar. I en aquests moments de sobreexposició, de sobreinformació i de sobreexcitació vital donar cinc minuts de silenci al teu “cervell pensant” és la millor de les tisanes.
M’informo una mica i faig una cerca ràpida a la xarxa. Hi ha força estudis científics que conclouen que meditar és bo per a la salut. Redueix evidentment l’estrès i l’ansietat però també és saludable per als hipertensos, per als que tenen problemes pulmonars, insomni i, fins i tot, dolors crònics i problemes cardiovasculars. Els investigadors en la matèria, concentrats sobretot en universitats nord-americanes, afirmen que amb la pràctica meditativa s’oxigena el cos, i sembla probable (fins i tot per als més incrèduls) que amb més oxigen la maquinària fisiològica funcioni molt millor. Aquesta és la clau: més oxigen.
No cal una postura impossible ni cantar cap mantra, ni tampoc vestir-se amb túnica ni tocar els platerets. Cal simplement asseure’s en una postura còmoda, si pot ser amb l’esquena recta, i respirar profundament deixant que els pensaments facin la seva perquè a l’estona, a mesura que anem inspirant i expirant, vagin desapareguent per avorriment.
Em comenta aquesta amiga que, fins i tot, es pot meditar fent una foto. “Què m’estàs dient?” Li dic incrèdul. “Sí”, em precisa, “fent una fotografia amb la teva càmera o el teu smartphone. Mentre decideixes quin enquadrament, amb quina llum, amb flaix o sense…mentre contemples a través de l’objectiu, la teva ment només fa una única cosa”. I això ja és una passa de gegant per començar a ajudar-la a descansar.
Passejant Hamlet 