Jo era aquí, mirant com el món es cremava

Jo era aquí mentre el món es cremava. Això és el que segurament pensaven, excitades, aquestes dues senyoretes mentre aprofitaven els alderulls d’una de les manifestacions del passat 1 de maig a Barcelona per fer-se una selfie i penjar-la a les xarxes socials. Curiós. Estrany. Preocupant. Malaltís. N’hem fet un gra massa. Després de com van evolucionant les autofotos en els últims mesos m’atreveixo a augurar que el fenomen selfie té mala peça al teler. S’estan publicant instantànies de poc o gens mal gust que traspuen alguna patologia psicològica de mal curar i es carreguen l’esperit inicial d’aquest nou mètode, fresc i divertit, d’explicar la realitat quotidiana dels usuaris 2.0.

Producte sentenciat. Em temo que el selfie és ja un producte madur , com diríem en màrqueting. Un producte que es va llençar de manera discreta a principis del 2013, que va tenir un augment de notorietat important amb l’abraçada de Barack Obama a la seva esposa Michelle, després de guanyar la reelecció com a President dels Estats Units, i que va aconseguir el seu màxim esplendor a la Gala dels Òscar 2014 (amb el tweet/tuit més retuitejat de la història: el de la imatge que va immortalitzar Bradley Cooper, en directe i a instàncies de la seva presentadora, Ellen DeGenerees).

El d’Obama no és concretament un selfie ja que és una fotografia presa per una persona aliena al matrimoni. Tot i això, una i altra foto (l’oscaritzada) comparteixen alguns elements importants: emocionalitat, espontaneïtat i agosarament, en un marc d’una certa institucionalitat. Trencar aquesta barrera; penjar una imatge d’inesperada intimitat i buscar l’empatia de l’usuari de les xarxes a través de la imatge familiar fa (o feia) del selfie un element disruptiu, un element trencador, digne d’anàlisi.

Tot i així, deia, el Selfie s’abandonarà perdut en l’ostracisme, en breu. La seva història em recorda al cicle de vida que van tenir altres fenòmens 2.0 com les Flashmobs, els Harlem Shakes, o altres experiències virals (divertides, això sí) com el ball del PSY o el “Single Ladies” de Beyoncé ballat per persones que no cal que es posin unes malles negres i uns talons de 15 centímetres mai més…

El Selfie passarà aviat a la història, desbancat per un altre fenòmen viral. El que em pregunto és quin. Potser la foto de l’1 de maig ens dóna una pista: el perioselfie (periodisme + selfie)  o el jo he estat en aquí mentre passava aquesta barbaritat.